La jardineria és un art lent.

Durant tota la meva vida professional he hagut de batallar amb la pressa dels clients per a tenir el jardí acabat i madur, com si s’haguéssin fet decorar la casa. La feina és meva per a fer entendre que el jardí està viu, i per tant néix, créix i mor.  Durant el seu temps de vida l’atzar, el clima, i els diferents amos i jardiners que el gestiones hi deixen la seva empremta, i hauriem de ser conscients d’aquest fet per a mirar de no intervenir-hi massa. Penjo la foto d’aques jardí, on es veu la cura dels jardiners i l’apreci que hi té el propietari, sigui institucional o privat.

L’efecte pont d’aquestes branques són fruit de molts anys de bona pràctica i de saber no intervenir és del compte. És així que podem propiciar l’aparició del “genius loci”, l’ànima del lloc: