Els horts femenins

Us hi heu fixat mai?

Quan els homes fem un hort tenim la tendència (suposo que genètica) a organitzar l’espai d’una forma endreçada, amb tot de legions de plantes en formació gairebé militar, amb l’objectiu claríssim de aconseguir una producció elevada. Quan se’ns presenta una plaga la tractem com a un enemic a batre i busquem una estratègia directa que la aniquili, i tendim a eliminar el que no considerem útil…

Aconsello una passejada i que ens fixem en els horts que menen les noies: Per norma la distribució sembla més caòtica, però hi ha una varietat de plantes i plantetes sorprenent, i si us hi fixeu bé, moltes menys malalties.

Fa temps que m’hi fixo, i alguna vegada he preguntat les raóns de per què és així. El curiós és que a les zones ón és tradició que l’hort el mèni una dòna, la resposta acostuma a ser aquesta: -Ai no ho sé, sempre s’ha fet així…

La lectura que en faig és que en horticultura domèstica on la producció no cal que sigui espectacular, sinó més aviat bona, procurem fixar-nos amb aquesta manera de fer, segur que en treïem alguna bona sorpresa